20 de febrer, 2013

La importància d'establir un vincle segur


Ventijol és una associació fundada l'any 1994 amb l'objectiu d'oferir a les families atenció psicoterapèutica i social especialitzada. Té una de les seves seus al districte de Sant Andreu.
En aquesta ocasió és l'Aina Sempere (psicòloga i terapeuta familiar d'aquesta associació) qui ens ofereix aquest article per  tal d'aportar-nos elements de reflexió.


La importància d'establir un vincle segur.



Aina Sampere
Psicòloga i Terapeuta Familiar
Associació Ventijol.



Molts factors influeixen en el desenvolupament dels nens i les nenes però si se'n hagués de destacar els més bàsics aquests es podrien englobar: l’entorn, l’escola i la família. 

Quan parlem d'entorn ens referim al context global on està creixent el nen o nena; el barri, la societat, etc. El nen o nena, al igual que les seves famílies, s’impregnarà del que succeeixi en ell i en viurà els seus beneficis o inconvenients. Per això és important, i més avui en dia amb la situació d'inestabilitat global que hi ha, que els nens o nenes se'ls preservi per tal que la seva estabilitat física i emocional quedi al marge i aquests puguin seguir el seu creixement. És evident que per aconseguir això, a banda del que pugui fer la família o l’escola, és necessari que des de les esferes polítiques es promoguin polítiques socials que afavoreixin l’estabilitat de les famílies i per tant l’estabilitat contextual dels menors.





Dins l’entorn global es troba l’escola, que la podríem definir com un entorn més reduït i de proximitat que fa d'enllaç amb la societat. Per tant l’escola és molt important no tan sòls pels aprenentatges curriculars que transmet sinó també perquè aquí el nen o la nena pot trobar un entorn segur per a ser, a més d'espectador  una part activa de la societat. Perquè això succeeixi s’han de donar les condicions més adients com per exemple, que hi hagi professionals sensibles a les seves necessitats individuals que siguin capaços d'oferir se com a referents segurs, confiables i disponibles. 


Ara bé, de tots els factors d'influència esmentats, el més important a l’hora de procurar un bon desenvolupament en els nens i nenes, és el familiar, on els pares o cuidadors en són els principals responsables. 


Els nens o nenes són dependents al néixer, i per molt sans que neixin, sempre necessiten d’un adult per sobreviure i desenvolupar tot el seu potencial. El nadó necessita l’atenció, l’estimulació, l’afecte i l’amor dels seus pares o cuidadors per arribar a ser, el dia de demà, una persona segura, amb autoestima i capacitat per fer front a les situacions adverses que li puguin sorgir. 


¿Però com es pot aconseguir? La clau està en el vincle que s’estableix entre el bebè i els seus adults de referència. Si els adults tenen les capacitats per a respondre de manera adequada a les seves necessitats de: cura, protecció, educació i socialització -especialment durant la seva primera infància que va des del l’embaràs fins als 3 anys- estaran promovent un vincle segur entre ells i els seus fills. 


Actituds com ara: preparar l’arribada del fill (l’organització, l’habitació, la roba..), la tranquil•litat i estabilitat emocional dels pares, així com posteriorment promoure una estimulació adequada a la seva edat madurativa, ser afectuosos i coherents, fomentar la seva curiositat sense caure en la sobreprotecció i fomentar espais de relació i comunicació de qualitat afavoriran que s’estableixi un vincle segur. Aconseguirem amb això que el nen o nena desenvolupi les seves capacitats per vincular-se i relacionar-se amb d'altres persones, millori la seva capacitat empàtica -de posar-se en el lloc dels altres-, tingui cada cop un major control dels seus impulsos, aprengui a rebre i compartir i vagi desenvolupant la consciència ètica. 


Per exemple, si un pare que davant el plor del seu fill es preocupa pel que li està passant, revisa quina pot ser la causa, l’escolta i acompanya afectuosament i resol la situació, està fomentat un vincle segur. En canvi un pare que davant el plor del seu fill es desentén o li treu importància, es mostra exigent sense saber-ne la causa, s’angoixa, es desborda emocionalment o segons el moment, respon d’una manera o d’un altre, probablement sense voler-ho, estarà fomentat un vincle insegur. 


Si s’ha establert un vincle segur amb el nen o nena, a més de tot els beneficis que ja hem comentat, aquest sabrà que pot comptar amb l’ajuda, l’acompanyament i la protecció dels adults i percebrà que la resposta d'aquests és coherent i predictible aportant-los així, la seguretat i la confiança que necessiten per a tenir un desenvolupament saludable. 


Com a pares es pot caure en el parany de creure que, com que els fills són petits, no recordaran res del que passi. Si bé és cert que, segurament, els fills no tindran records històrics dels seus primers 3 anys de vida, avui en dia ja podem confirmar que aquests si tindran memòries implícites, memòries sensorials dels seus primers anys, que influiran en la manera de relacionar-se amb els altres i de respondre a les adversitats de l’entorn. És per això que com a pares s’ha d'intentar establir ja des de l’inici, des de l’embaràs, un vincle segur amb els fills. 


La seguretat que se'ls brinda en la infància és la que els permetrà que, en un futur, puguin desenvolupar totes les seves potencialitats i puguin establir una relació de parella sana i una vinculació també sana amb els seus propis fills. 


Per concloure podríem dir que, procurar establir un vincle segur pares-fills és un factor de protecció i prevenció no només per ells mateixos, sinó també com una aposta beneficiosa per les generacions futures i per la societat en general. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada